Joan Vergés i Calduch
Joan Vergés i Calduch (Barcelona, 21 de marzo de 1928 - ibídem, 24 de febrero de 2014)1 fue un poeta en lengua catalana.
Licenciado en medicina y cirugía en 1956, en 1974 obtiene el título de especialista en psiquiatría y ejerce como médico homeópata desde muy joven. También desde joven despierta su vocación poética y participa en antologías poéticas universitarias, gana el Premio Poesía Inédita de Cantonigròs con Cançons i altres poemes, que se editarán en su primer poemario, Soledat de paisatges, publicado en 1961.2
En 1968 Joan Vergés gana el Premio Carles Riba de poesía con el poemario La vida nova, editado en 1970 por Ediciones Proa, del que el poema Em dius que el nostre amor ha sido musicado y cantado por Toti Soler, y posteriormente versionado también por Maria del Mar Bonet y Quimi Portet en su disco Hoquei sobre pedres. Más tarde Vergés gana el premio Ribas y Carreras de los Premios Recull de Blanes con su libro Com un bosc silenciós, donde se encuentran algunos de sus poemas cantados con música de Lluís Folch para diversos cantantes de formación clásica (Alicia Ferrar, Ziva Aró, Julia Arnó). En 1994 Vergés publica el poemario Ara és trist, editado por Mirall de Glaç.
Varios músicos y cantautores ligados al movimiento de la Nova cançó se interesan por la musicalidad de sus poemas, muy adecuados para ser cantados. Así, el guitarrista y cantante Toti Soler incluye en su disco Liebeslied seis poemas de Vergés; con su música escucharemos a Maria Cinta, quien cantará «Petita i blanca». Después Joan Manuel Serrat pone música con arreglos de Antoni Ros-Marbà al poema El vell, del poemario El gos, editado en 1965 por Edicions Ariel, ganador del Premio Joan Salvat Papasseit, y lo incluye en su disco Per al meu amic.
Posteriormente de nuevo Maria del Mar Bonet canta el poema Comiat a un amor adolescent con música propia y de Hilario Camacho en un disco editado en 1993. También el grupo Uc pone música al poema Provem altra vegada, con música de Isidor Marí para su disco Una ala sobre el mar, y el grupo Om interpretan «Vindrà la llum». Ovidi Montllor graba «Petita i blanca» con música de Toti Soler en su disco Bon vent i barca nova. Marc Parrot graba el tema «Em dius que el nostre amor» en su disco 50 Anys de la Nova Cançó (2009) y en 2013 Ester Formosa y Adolfo Osta graban el mismo tema de Joan Vergés y Toti Soler (música) en su disco La vida, anar tirant.3
Poetes immortals
Hi ha poetes
que es diuen immortals
perquè res no els afecta.
Planxats i clenxinats
tenen dolços esclats
i fan el seu paper
de poetes de bé.
Hi ha poetes
que es diuen intemporals
i només els captiva
la rosa,
l’alosa
o la paraula viva.
I si parlo d’això
és perquè hi ha poetes
que es diuen immortals
perquè toquen timbals
i trompetes.
Jo els conec
de quan era un noiet.
Una tarda,
armats dels instruments,
em van venir a buscar
i vam anar tots junts
a la casa de la vila.
Recordo l’espinguet,
i les roses a la paret,
i la música del sonet,
i el vi ranci, i el pastisset,
i el somriure de l’alcaldessa.
No vaig tornar-hi més.
Deu ser per això
que, quan em troben pel carrer,
certs poetes immortals
no em saluden.
L’angelet que puja i baixa
L’angelet que puja i baixa
se m’ha ficat a la faixa.
Em diu paraules suaus
de núvols i de cels blaus.
M’explica que Verdaguer
viu en un hort rialler.
M’explica que Maragall
passeja dalt de cavall.
Em diu que Joan Salvat
té un cavallet tot pintat.
M’explica que Carles Riba
empunya una flama viva.
Em diu que la Clementina
fa versos de plata fina.
Em diu que Josep Carner
viatja per l’estranger.
Em diu que Salvador Espriu
està amb els seus morts i riu.
Em diu que el pare i la mare
tornen a fer bona cara.
Em diu que el meu fill Miquel
ja ha fet amics en el cel.
L’angelet que puja i baixa
se m’ha adormit a la faixa.
És el més petit amic,
més bo que el pa de pessic.
Em dius que el nostre amor
Em dius que el nostre amor
va ser com un infant;
que dónes el teu cor
als dies que vindran,
perdut i sense nord,
mirall de coses belles.
Em dius que el nostre amor
s'acaba a les estrelles.
Em dius que el nostre amor
només era el primer,
que un altre braç més fort
t'abraçarà més bé.
A punt de ser record,
claror de flor collida,
em dius que el nostre amor
no sap trobar la vida.
Em dius que plori
si vull plorar?
Em dius que mori
fins a demà?
No pots comprendre
com el dolor
dura per sempre
si es fa cançó.
Em dius que el nostre amor
era un ocell ferit:
tremola en el teu cor,
somia en el meu pit.
Amiga de la mort,
camí de vela blanca,
la llum del nostre amor
és una flor que es tanca.
Petita i blanca
Petita i blanca
enyora el mar
la teva casa.
Enyora l'aire
d'una cançó
d'una besada.
La teva pell
és del color
sense mirall
de terres clares.
Els camps llaurats
vetllen de nit
el teu alè
la teva calma.
Moren els mars.
Petita i blanca,
es va morint
la teva casa.
Creixen els camps
i les campanes,
tot el que és guany,
tot el que emparen
les teves mans,
tot el que estimes
rossa i descalça.
Comiat a un amor adolescent
No sé si penso en tu
o si em mullen les ones d'un mar trist,
que ja no conec el teu silenci
ni tinc els ulls d'infant per a mirar
les petites estrelles.
Em fa pena pensar que no era un joc
el que poguéssim estimar-nos
i que el que ara jo escric
poden llegir-ho uns ulls
travessats de tenebra,
enllà del teu plor i del meu plor.
No sé si ens han vençut
o si l'estel és nostre
i el combat per un amor futur
i els plecs d'aquest silenci, una bandera.
Ara cerco paraules d'amor i comiat,
i tothom pot saber-les,
però serà un secret i de matí,
per a tornar a estimar-nos,
si se m'esqueixa de la vida un cant.
El vell
Fa temps que estic afònic
i em surt aquesta veu
feble com un alè
i parlo a batzegades fatigoses.
Faig bullir a l'estufeta
herbes medicinals,
receptes d'herbolari
que es tornen aire pur
quan enyoro els teus ulls
i la pau de l'atzur
al racó de la meva malura.
Fa temps que em canso.
He tret dels mals endreços
records i ombres fidels
i surto a prendre el sol
de la plaça tranquil·la.
Si aquesta lletra et sembla poc florida,
no hi vegis cap senyal
de poc amor:
t'escric en sabatilles
i ja no em queda honor
i em perdo per obscures melangies.
No hay comentarios:
Publicar un comentario