martes, 1 de octubre de 2013

ANA BRNARDIĆ [10.606] Poeta de Croacia

 


Ana Brnardić

Ana Brnardić (Zagreb, CROACIA    1980). Es licenciada en literatura comparada y filología croata por la Universidad de Zagreb. Ha publicado los libros Pisaljka nekog mudraca (La pluma de un sabio), 2008, premio Goran para jóvenes poetas y premio de la Asociación de Escritores Croatas al mejor primer libro; Valcer zmija (Vals de la serpiente), 2005, premio Matice Hrvatske “Kvirin” para jóvenes poetas, y Postanak ptica (El origen de los pájaros), 2009.





Ǣ


Aeropuerto

En las alturas se hojean las páginas impresas del cielo
abajo un aduanero pide una huella digital
cuño del árbol genealógico
para el papel del visado turístico

Brilla en mi cara la luna amarilla, balcánica
se me olvidó apagarla al cruzar el océano

La familia de al lado tiene más experiencia
han escondido en sus mangas la triste pentatónica
y despliegan ante el oficial enormes cantidades
de sonrisas californianas

Tras la barricada, viejos sonrientes
con peinados de algodón de azúcar
me tienden la mano y me llevan al paraíso.

Traducción: Pau Sanchis





Casa en Miamiburgo

Toda la noche el cric-cric de los grillos.
El cielo se enrosca alrededor de la tierra
Dios, familiar, da palmaditas amables
a sus invitados.

Las luciérnagas brillan a 120 vatios.

Desde el balcón de Julia observo a los animales.
La gente aquí no vive.
No vive ni en las casas ni en los rascacielos.
Duermen en las siglas de sus compañías,
y luego el estrés los hace descender bajo tierra
donde recogen frutos del revés
de los hilos del telégrafo.

Traducción: Pau Sanchis








Aerodrom

U visini listaju se štampane stranice neba
Dolje carinik traži otisak prsta
pečat rodnog stabalca
na papiru za turističku vizu

U licu mi sjaji žuti balkanski mjesec
Zaboravila sam ga ugasiti iznad oceana

Obitelj pored mene ima više iskustva
Tužnu pentatoniku skrili su u rukav
Službeniku podastiru ogromne količine
kalifornijskog osmijeha

Iza barikade nasmiješeni starci
s frizurama od šećerne vune
pružaju mi ruke i vode me u raj




Kuća u Miamisburgu

Cijele noći kukurikanje zrikavaca.
Nebo se savija oko zemlje.
Bog je familiaran i srdačno tapše
svoje goste.

Krijesnice svijetle 120 wata.

S Julijina balkona promatram životinje.
Ljudi ovdje ne žive.
Ne žive ni u kućama ni u neboderima.
Spavaju u inicijalima tvrtke,
a zatim od stresa silaze u zemlju
gdje beru izvrnute plodove
s telegrafskih žica.

Ana Brnardić (Zagreb, 1980). Diplomirala je kompartivnu književnost i hrvatski jezik i književnost na Filozofskom fakultetu u Zagrebu. Objavila tri knjige pjesama: Pisaljka nekog mudraca 2008, nagrada Goran za mlade pjesnike i Društva hrvastkih književnika Slavić, za pjesnički prvijenac; Valcer zmija, 2005, nagradu Kvirin za mlade pjesnike; i Postanak ptica, 2009.


Ǣ


Aeroport

A les alçades es fullegen les pàgines impreses del cel
a baix un duaner demana l’empremta digital
segell de l’arbre genealògic
per al paper del visat turístic

A la cara em brilla la lluna groga balcànica
vaig oblidar apagar-la en creuar l’oceà

La família del costat té més experiència
han amagat sota les mànegues la trista pentatònica
i exposen davant l’oficial enormes quantitats
de somriures californians

Rere la barricada, uns vells somrients
amb pentinats de cotó-fluix
m’estenen les mans i em duen al paradís

Traducció: Pau Sanchis






Casa a Miamiburg

Tota la nit el cric-cric dels grills.
El cel es cargola al voltant de la terra
Déu, familiar, fa palmadetes amables
als seus convidats.

Les lluernes brillen a 120 vats.

Des del balcó de Júlia observe els animals.
La gent ací no viu.
No viu ni a les cases ni als gratacels.
Dormen a les sigles de les seues companyies,
després l’estrés els fa baixar sota terra
on cullen fruits cap per avall
dels fils de telègraf.

Traducció: Pau Sanchis

Ana Brnardić (Zagreb, 1980). És llicenciada en literatura comparada i filologia croata per la Universitat de Zagreb. Ha publicat els llibres Pisaljka nekog mudraca (La ploma d’un savi), 2008, premi Goran per a joves poetes i premi de l’Associació d’Escriptors Croats al millor primer llibre; Valcer zmija (Vals de la serp), 2005, premi Matice Hrvatske “Kvirin” per a joves poetes, i Postanak ptica (L’origen dels ocells), 2009.



Ǣ


Airport

High above pages of the sky rustle
down below a customs officer wants your fingerprint
the stamp of your family-tree
on your tourist visa application.

The yellow Balkan moon shines across my face.
I forgot to turn it off as we flew over the ocean.

The family next to me has more experience.
They hid their sad pentatonic up their sleeve:
Showering the official at the counter
with a healthy dose of Californian smiles.

Behind the barricade, cheerful old people
with candy-floss haircuts
extend their arms to take me to heaven.  

Translation: Damir & Majda Šodan






House in Miamisburg

Crickets chirp all through the night.
The sky gently envelops the earth. 
God is intimate and welcomes his guests
by patting them on the shoulder.

Fireflies shine like 120 Watt light bulbs.

From Julia's balcony I observe the animals.
People do not live here.
Not in those houses or high-rises.
They sleep in the logos of their companies
as they descend from stress into the subterranean
picking fruits that hang from the telegraph lines
– upside down.

Translation:  Damir & Majda Šodan

Ana Brnardić (Zagreb, 1980). She studied comparative literature and Croatian philology at Zagreb University. She published the poetry books Pisaljka nekog mudraca 2008, Goran award for young poets and award of the Croatian Writers Society for the best first book; Valcer zmija, 2005, award Matice Hrvatske “Kvirin” for young poets, and Postanak ptica, 2009.


Ǣ


L’aeroport
En altitude, on feuillette les pages imprimées du ciel.
En bas, un douanier demande une empreinte digitale
cachet de petit arbre généalogique
sur le papier d´un visa touristique.

Sur mon visage brille la lune jaune, balkanique.                 
J´ai oublié de l´éteindre en survolant l´océan.

La famille à côté de moi a plus d’expérience.
La triste gamme pentatonique, ils l’ont cachée dans leurs manches.
Ils présentent à l´employé quantité
de sourires californiens.

Derrière la barrière, des vieillards souriants
aux coiffures à la barbe à papa                                
me tendent la main et m’emmènent au paradis.

Traduction : Vanda Mikšić







Une maison a Miamisburg 

Toute la nuit le cocorico des grillons.
Le ciel s’enroule autour de la terre.
Dieu est amical et donne des tapes cordiales
à ses invités.

Les lucioles brillent 120 W.

Depuis le balcon de Julia, j’observe les animaux.
Les gens n’habitent pas ici.
Ils n’habitent ni dans les maisons ni dans les gratte-ciel.
Ils dorment dans les initiales de l’entreprise,
puis le stress les fait descendre dans la terre
où ils cueillent des fruits à l’envers
sur des fils télégraphiques.

Traduction : Brankica Radić

Ana Brnardić (Zagreb, 1980). Elle a obtenu une licence en littérature comparée et en philologie croate à l’Université de Zagreb. Elle a publié les livres : Pisaljka nekog mudraca  (La plume d’un sage), 2008, prix Goran pour les jeunes poètes et prix de l’Association d’écrivains croates du meilleur premier livre ;  Valcer zmija (Valse du serpent), 2005, prix Matice Hrvatske “Kvirin” pour les jeunes poètes , et Postanak ptica (L’origine des oiseaux), 2009.


Ǣ


Aeroporto

Nas alturas folheiam-se as páginas imprensas do céu
abaixo um aduaneiro pede uma impressão digital
selo da árvore genealógica
para o papel do visto turístico

Brilha no meu rosto a lua amarela, balcânica
esqueci de apagá-la ao cruzar o oceano

A família vizinha tem mais experiência
escondeu nas suas mangas a triste pentatônica
e desdobram diante do oficial enormes quantidades
de sorrisos californianos

Atrás da barricada, idosos sorridentes
com penteados de algodão doce
estendem-me a mão e levam-me ao paraíso.

Tradução: Joan Navarro / Revisão: Virna Teixeira







Casa em Miamiburgo

A noite toda o cric-cric dos grilos.
O céu enrosca-se ao redor da terra
Deus, familiar, dá palmadinhas amáveis
aos seus convidados.

Os pirilampos brilham a 120 watts.

Da varanda da Júlia observo os animais.
A gente aqui não vive.
Não vive nem nas casas nem nos arranha-céus.
Dormem nelas siglas das suas companhias,
e depois o estresse fá-los descender abaixo da terra
onde recolhem frutos ao avesso
dos fios do telégrafo.

Tradução: Joan Navarro / Revisão: Virna Teixeira

Ana Brnardić (Zagreb, 1980). É licenciada em literatura comparada e filologia croata pela Universidade de Zagreb. Tem publicado os livros Pisaljka nekog mudraca (A pluma dum sábio), 2008, prêmio Goran para jovens poetas e prêmio da Associação de Escritores Croatas ao melhor primer livro; Valcer zmija (Valse da serpente), 2005, prêmio Matice Hrvatske “Kvirin” para jovens poetas, e Postanak ptica (O origem dos pássaros), 2009.

 http://seriealfa.com/alfa/alfa59/ABrnardic.htm

1 comentario:

  1. Hola te dejo mi blog de poesias por si quieres visitarla
    gracias
    http://anna-historias.blogspot.com.es/

    ResponderEliminar