martes, 21 de agosto de 2012

7478.- ESTER XARGAY





Ester Xargay
Escritora y realizadora de vídeo, licenciada en Historia del Arte por la Universitat de Barcelona.
Ester Xargay Melero (Sant Feliu de Guíxols, 1960) és, abans de tot, poeta, vídeo-artista i agitadora cultural, tot i que també cultiva la novel·la, l'assaig i la traducció. Llicenciada en Història de l'Art a la Universitat de Barcelona. Es va criar a França i va tornar a Catalunya quan tenia 18 anys. Forma part del panorama poètic català d'avui, teixint la seva obra i fent moure, des de l'ombra de darrera l'encanyissada, moltes activitats i iniciatives culturals. Conrea també el gènere de l'acció poètica, o, si voleu, la performance o el happening.

Poesia

Els àngels soterrats, Barcelona: Cafè Central, 1990
Un pedrís de mil estones, coescrit amb en Carles Hac Mor, Tarragona: Edicions El Mèdol, 1992 - (en la col·lecció El Mèdol Narrativa, però es podria considerar poesia en prosa)
Les flaires del galliner, poema desplegable sobre collage d'en Pere Noguera. revista/plaquette L'Avioneta, Albert Ferrer Editor, novembre 1993 (reeditat dins el llibre Trenca-sons)
Volts en el temps, La Cèlul·la, 1997 (reeditat dins el llibre Trenca-sons)
Epítom infranu o no (Ombres de poemes de Marcel Duchamp), coescrit amb en Carles Hac Mor, Lleida: Pagès Editors, 1997
Darrere les tanques, amb dues pròlegs d'Annie Bats, un dels quals en vers, i dibuixos de Humberto Rivas / Andrés Hispano. Palma de Mallorca: El Tall Editorial, 2000
Trenca-sons, llibre en 8 parts amb fotografies de Gemma Nogueroles, imatges digitals d'Eugenio Tisselli i collage de Pere Noguera. Gaüses, Empordà: Llibres del Segle, 2002
Ainalar, Els Ulls de Tirèsies 18, Barcelona: Cafè Central, 2005
Éssera ponent, plaquette, Lleida: Morphosi, 2005
Salflorvatge, amb dibuixos de Mariona Millà. Barcelona: March Editor, 2006
Zooflèxia (el bestiari més veritable de tots), coescrit amb en Carles Hac Mor, amb dibuixos de Mariona Millà. Barcelona: March Editor, 2007
Fissura, llibre ‘partit': mig llibre de poemes de na Xargay, i l'altre meitat de'n Carles Hac Mor, amb vídeo de Nora Ancarola i imatges de Marga Ximenez. Barcelona: Edicions 1010 , 2008 (edició artesana de tiratge limitat).
Aürt, Lleida: Pagès Editors, 2009.
Eixida al sostre, poesia d'Ester Xargay, imatges de Vicenç Viaplana, col·lecció "la imatge que parla", Tarragona: Arola Editors, 2009.




Batalla de voluntades

¡Mal criado!
¿Yo, malcriado?
¡Malcriado no, mal criado! ¡Criado malo, servidor pésimo!
Carles Hac Mor, “La fi del món”


El insurrecto entra por la boca,
y, convertido en eructo, sale gramatical,
ileso entre los dientes, como un inciso;
es el inquilino iluso que se borró
de una sentencia, susto, donde retorna
insistentemente al final de una estirpe
de débiles, todos pronombres, huidos
por contracciones de prohombres. Entes que nos
suenan a segundos para proseguir brillante.
Si el problema es aparecer,  hay que esperar
que todo sea alboroto bajo la lengua,
fonemas atrincherados en el paladar del instinto
sin voz: no es necesario decirlo con manos mudas.
Deslizamiento por los orígenes del oído.





Empacho de hitos

Evaporarse, si es necesario, para nublar
inquietudes sin tregua y coronarse
la frente con una trampa zurcida de aire fresco
que acaricie las sienes. Pronto,
hartos de enaltecernos, cantaremos
el vivir feliz de quien no tiene la ambición
de la moral vacilante en la flexión
que no sufre la regla, esperando
la virtud más vieja que Godot.
¡Y léete esto si quieres!
Asfixia morfológica en conspiración
disparatada, filípica absolutamente universal







Si corresponde...

De saber el ocio es regado y mío es
el ansia de ocupación extendida de verde
manzana y bocado fresco transparente
fácil de cuidarlo pues si nunca mal
necesito luz intensa sino que me entre
por la hoja. Sí, huyo del aire de las tempestades
secas lecciones de riego en los parterres ovales
de pensamientos aterciopelados de oro y sangre vivos
colores principales en corolas de cinco pétalos.
Yo de violeta oscuro estoy falta y rica
soy de adobe para un texto de labradío
como motivo en maceta de cultivo.
Reverencia mística con ducha de jardín
donde pueda recibir el sol como corresponde.

(De Detrás de las vallas)

(Traducciones de Jordi Virallonga)






L'INSTANT EN PUNT

Temps ha que la fortuna 
em baixés del cel per caçar-la
al vol en caure-hi a cegues volto 
alçàries que a pols em ponderen 
i per poc que em deslligi del tot 
la pedra del coll al pic d'on per si caic 
no caic m'assec ben cauta 
en treure el cap a frec del cel 
d'una roca volada bo i fent-me creus 
en el penya-segat on em desplomo 
per quelcom d'insegur 
que m'arrossega la corpenta 
en l'abisme que m'arriba a l'ànima 
i que s'omple fins i tot de mi avall 
inanitat on ingràvida llueixo 
sorpresa dins la mar 
al barri feréstec del cert presa 
sóc de l'angúnia per les xarxes 
on l'oneig tensa les sogues de l'espant. 
Que en són d'estranyes i sinuoses 
les vistes quan hom hi acuita els llamps!






RIURE AMB CESURA

Sí saber riure tant / tant per dies de viure
Ni solvent és la lluna / ben lluny pel sol somriiure
Sí sumar fa cesura / censura no fa lliure
Ni empènyer fa pujar / baixar si cal per riure
Sí emprendre carrera / darrere tot mal viure






ODA ALS HEMISTIQUES

Sis per sis no fan dotze / apòstols de tortures
Postulats d’estructura / estrictes conjuntures
Oh tu cuc d’escriptura / vers de manufactures
Descompta’n dos / de quatre en quatre
No hi ha el vuit / al pit de l’altre






SONET AM PA SEC

Ben eixut a taula molla
s’engruna amb raons el pa
la mentida bull a l’olla
mot que amb les miquetes fa

frase feta d’oli i menta
crecs de rosecs sorollosos
l’apetit ensuma absenta
gana i fama dels mandrosos

gramàtica de la fam
rau a la cuina del ram
saber coure fa profit

si golafres i gourmets
van a bombo i platerets
són lectura del més tip




No hay comentarios:

Publicar un comentario