Hilari de Cara
(Melilla, 1945). Poeta, profesor de literatura y gestor cultural.
Instalado en Manacor desde 1967, es licenciado en Historia Moderna y Contemporánea por la Universitat de Barcelona (1972) y doctor en Filología Catalana por la Universitat de les Illes Balears con la tesis Literatura postmoderna. L'obra narrativa de Quim Monzó (1989). Asimismo, ha desarrollado una intensa labor cultural en los Estados Unidos (1995-2002). Es catedrático de literatura y director de la colección Varoic de narrativa de la Editorial Documenta, donde edita y traduce al catalán varios autores extranjeros. Es también colaborador habitual en varios medios de comunicación y en revistas científicas y culturales, donde utiliza los seudónimos Hilari Bogbinder, Capità Spolding, Fred Astaire y Fred.
Su poesía parte de la experiencia vital propia, salpicada a menudo de notas irónicas, y el conocimiento de la lírica anglosajona actual se manifiesta en ella. Se da a conocer como poeta en catalán con L'espai del senglar (1985), seguido por Quadern d'Es Llombards (1992), poemarios reunidos y revisados en 1998 en el volumen Poemes (1985-1991). El mismo año publica Bolero. Posteriormente publica Absalom (2006), obra merecedora del premio de la crítica Cavall Verd-Josep M. Llompart al mejor libro de poesía del año.
Poesía
Libro Uno. 1969
L'espai del senglar. Santanyí: Tià de Sa Real, 1985.
Quaderns d'es Llombards. Manacor: El Turó/Caixa de Balears Sa Nostra, 1992.
Bolero. Barcelona: Quaderns Crema, 1998.
Poemes (1985-1991). Manacor: El Turó/Caixa de Balears Sa Nostra, 1998.
Absalom. Pollença: El Gall Editor, 2006.
Postals de cendres. Pollença: El Gall Editor, 2008.
Novela
Un llac en flames. Barcelona: Quaderns Crema, 2009.
Narrativa
Cada família, un porc. Palma: Lleoanrd Muntaner, 2011.
Falaces corrientes del limo y de la arena
XII
El topo vaga por los húmedos caminos
a través de redes ciegas, laberintos
que se abren como las negras bocas de una fiera.
Ahí lo espera el paciente carnicero,
la redonda mirada de la lechuza nocturna,
el pueril vuelo del murciélago,
la inmensa crueldad de los niños.
Así, te pierdes por los viscosos
pasillos del olvido, por los verdes lavaderos
de la conciencia y cuando sales
encuentras las trampas aún
tensas,
el terrible trueno del cazador,
el ensordecedor griterío
de las máscaras y los espejos.
en L'espai del senglar, 1985
Traducción de Juan Carlos Villavicencio
Corrents errívols del llim i de l'arena
XII
El talp vaga pels camins humits
a través de xarxes orbes, laberints
que s'obren com boques negres de fera.
Allà l'espera el pacient carnisser,
el rodó esguard de l'òliba nocturna,
el pueril vol de la rata-pinyada,
la immensa crueltat dels infants.
Així, tu et perds pels corredors
viscosos de l'oblit, pels verds safareigs
de la consciència i quan surts
trobes els paranys
tibants,
el terrible tro del caçador,
l'eixordant clam
de les màscares i els espills.
Antologia
Arizona
I
L'erosió ha fet això, inundacions
immenses, després, rius amples com ungles,
i una terra propícia al dibuix i al caprici;
més tard, dilatacions i espasmes, vents
com l'alè d'un boig, aurores de llops
i cobres i gent que amava escolar-se
del temps, les formes de l'atzar i l'infinit
del cavall, la retirada de la mar deixa
tot d'illes infinites surant en fòsfor roig,
sang de safrà i homes com falcons
–amb l'àlgebra es pot demostrar
la preeminència de les hipotenuses,
el silenci dels angles, l'opacitat
dels déus– (però, són quasi mal·leables,
s'acomoden com a guants a roques verticals,
a planures emergents
sobre aquest desfici d'ordre,
la resplendor lunar, a les marors de boira,
a la retirada esvalotada de la mar)
(Del llibre Absalom)
Etern estupor, tot ha d'ésser inexacte
tot ho vull inexacte: l'arbitrari
ordre del record, el demà imprevisible
com el dibuix dels cossos als llençols
després d'hores esbandides, quan l'amant
sota l'amant, l'amant dins l'amant,
exhaurits, es freguen i es xuclen
amb xipolleig de sang: país de foc
i d'innocència.
Inexacte com el vol
de la ploma o el cant de l'ocell,
mudable com foren els déus d'un temps,
o la mar o els rius proverbials;
i tanmateix és vida, tot té efecte,
com la gota de cascall als llavis de l'infant.
(Del llibre Quadern d'Es Llombards)
Alumnes
I quan us veig amb els ulls enrogits
d'herba, de ginebra, de cervesa,
trontollant a la barra de tots els bars de matinada,
estic content d'haver-vos ensenyat qui era en Rilke
i qui era en Malcolm Lowry
i com es un gin-tònic a Bombay,
tu, Joan, de la perdiu llegendària,
i tu, Cati, que gaudires de l'aviram,
tu, Guillem, i tu, Mateu, fill de Sant Joan,
els meus alumnes, els meus amics,
els meus iguals, els meus bandarres fills de puta,
i estic content perquè mai no fareu res més, cap altra cosa
que beure, riure, parlar amb enginy, sense impaciència,
i esperar ben tranquils que pel mateix preu
us dugui qualcú la independència.
(Del llibre Bolero)
No hay comentarios:
Publicar un comentario