Ricard Mirabete Yscla
(Barcelona, 1971) és poeta i filòleg. Compagina la creació literària amb la docència -que ha exercit en Instituts d'Educació Secundària d'arreu de Catalunya-, amb la traducció i correcció lingüística, i amb la col·laboració sobre actualitat literària (amb ressenyes i articles de fons) en diaris i revistes com ara "Avui", "L'Informatiu de Sants", "Reduccions", "Paper de vidre", "Rels"... La seva obra literària publicada inclou els títols: Última ronda (Premi Amadeu Oller 1999; Edicions de La Magrana el 1999), La gran baixada (Editorial Emboscall, 2004), Les ciutats ocasionals (Premi d’Òmnium Cultural del Vallès Oriental 2008; Barcelona: Témenos Edicions, 2009), i Radar (Barcelona: Témenos Edicions, 2012)
Mirabete és autor del bloc Última ronda, on combina poemes, comentaris crítics, aforismes i ressenyes musicals.
ABUSO
Donde está la sombra hermana
que ha hecho huir las voces?
¿Dónde está? Hay larvas indómitas
en la piel gris de las ciudades.
El lugar del miedo todavía permanece.
En un portal a oscuras hay deseo.
El viento espera. Una respuesta del hombre televisivo
se impone en la taberna de abajo.
Un hombre pasa por delante.
Los niños de la calle tienen sueños
y sábados por la noche. Sólo desean
llegar tarde a casa. Responden que no.
ABÚS
On és l’ombra germana
que ha fet fugir les veus?
On és? Hi ha larves indòmites
a la pell grisa de les ciutats.
Encara l’indret de la por roman.
A les fosques d’un portal hi ha desig.
El vent espera, una resposta de l’home televisiu
s’imposa a la taverna de sota.
Un home hi passa per davant.
Els nens del carrer tenen somnis
i dissabtes a la nit. Només desitgen
arribar tard a casa. Responen que no.
Les ciutats ocasionals (Barcelona: Témenos Edicions, 2009)
MARTES O MIÉRCOLES
Ayer vi como aquel que ponía
las manos dentro del contenedor azul
llamaba a las puertas de los cines.
Después probó de vapulear a una vieja
con una botella de plástico.
Lo separamos entre unos cuantos.
Había bebido, tenía un aliento mortuorio
y rabioso como de sombras asustadas.
Lo seguí de cerca, no rechazó
mi compañía. Otra vez
probó de perseguir una mujer que cojeaba
mientras me miraba con el rabillo del ojo
esperando que reaccionara. Lo seguí.
Ya a su lado le alabé su fuerza
y no se atrevió a contestarme.
DIMARTS O DIMECRES
Ahir vaig veure com aquell que posava
les mans dins del contenidor blau
trucava a les portes dels cinemes.
Després provà d’estomacar a una vella
amb una ampolla de plàstic.
El separàrem entre uns quants.
Havia begut, tenia un alè mortuori
i rabiós com d’ombres espantades.
El vaig seguir de prop; no rebutjà
la meva companyia. Un altre cop
provà d’empaitar una dona que coixejava
mentre em mirava de cua d’ull
esperant que reaccionés. El vaig seguir.
Ja al seu costat li vaig lloar la seva força
i no s’atreví a contestar-me.
Les ciutats ocasionals (Barcelona: Témenos Edicions, 2009)
No hay comentarios:
Publicar un comentario