miércoles, 13 de abril de 2016

PEIRE VIDAL [18.424]

Peire Vidal, con su nombre encima, representado en un cancionero del siglo XIII.



Peire Vidal

Peire Vidal o Peire Vidals (1150-1210) fue un trovador occitano de Toulouse, en activo de 1175 a 1205. Hijo de un peletero; fue protegido del conde Ramón V de Tolosa, en cuya corte comenzó su carrera.

Más tarde estuvo al servicio del vizconde Barral de Marsella, de Alfonso II el casto, rey de Aragón y conde de Barcelona, de Bonifacio de Montferrato y de Ricardo Corazón de León.

Presumía de ser el mejor de los caballeros y el más enamorado, pero en su poesía también se expresa la nostalgia por la ausencia de su país.

Viajó por Palestina, Italia, Europa central y Malta. Fue consejero de grandes personajes de su tiempo y uno de los máximos representantes del trovar leve.

Con fama de petulante y fanfarrón, Martín de Riquer le describe como "rebosante de ingenio y de agudeza, verboroso, espontáneo y transparentando una auténtica simpatía personal, siempre halla pretextos para componer canciones y raramente deja de ser brillante y agudo".

Se conservan cuarenta y cinco de sus canciones. Las doce melodías que aún se conservan reflejan el mérito de su reputación como músico.

Poesías

Cent cavaliers ai totz sols pres
Cent domnas sai que cascuna-m volia
Anc no mori
De mots ricos no tem Peire Vidal




PUESTO QUE VOLVÍ A PROVENZA

Puesto que volví a Provenza
y ello a mi dama agradó,
haré una alegre canción
a modo de recompensa.
Con servir y con honrar
se obtienen del buen señor
don, beneficio y honor
si se saben apreciar;
así, me voy a esforzar.

Quien maldice la paciencia
incurre en un grave error;
de Arturo el pueblo bretón
conservó la preferencia.
Y yo por mucho esperar
conquisté con gran dulzor
el beso que el fuerte amor
me hizo a mi dama robar,
que hoy ella se digna dar.

No falté por negligencia;
conservo pues la ilusión
de que el mal mude a favor
porque el bien tan bien comienza.
Y se podrá confortar
en mí cualquier amador:
saco, tras ardua labor,
lumbre del frío glaciar
y aun agua dulce del mar.
No pequé: hice penitencia,
sin culpa pedí perdón,
de nada obtuve un fiel don
y de ira benevolencia,
y gozo pleno al llorar
y de amar dulce sabor,
y soy audaz por pavor
y sé, perdiendo, ganar
y aun vencido, derrotar.

¿Obtendré correspondencia?
Vencido sabe que estoy;
considera de razón
el que, vencido la venza;
pues se debe apoderar
franca humildad del rigor.
Yo no encuentro valedor
cuya ayuda aprovechar,
mas ruego y merced clamar.

Como a su magnificencia
completamente me doy,
no debe decir que no;
sin ninguna reticencia
soy, para vender y dar,
suyo; comete un error
quien dice que a otro sector
voy: mejor a ella añorar
que de otra el favor ganar.

Gran Rainier*, por mi conciencia,
careces de parangón,
el más valiente barón
no igualará tu excelencia.
Y pues Dios te hizo sin par
y a mí tu leal servidor,
te ofreceré mi loor;
haré cuanto pueda crear.
Rainier, dígnate aceptar.

* Peire Vidal llama así al vizconde Barral de Marsella (muerto en 1192).

TRADUCCIÓN: Francisco Serrano • Poesía de los trovadores



Be m'agrada la covinens sazos

Be m'agrada la covinens sazos
Et agrada.m lo cortes temps d'estiu
Et agrado.m l'auzel, quan canton piu,
Et agrado.m floretas per boissos
Et agrada.m tot so qu'als adregz platz
Et agrada.m mil tans lo bels solatz:
Don per mon grat jauzirai lai breumen,
On de bon grat paus mon cor e mon sen.

Amors mi te jauzen e deleitos,
Amors mi ten en son dous recaliu,
Amors mi ten gallart et esforciu,
Per amor sui pessius e cossiros!
Per amor sui ta fort enamoratz,
Que d'amor son totas mas voluntatz,
Per amor am cortezi'e joven,
Quar d'amor son mei fag e mei parven.

Bel m'es, bella domna, quan pes de vos,
E bel, quar sui en vostre senhoriu,
Bel m'es, quan n'aug bon pretz nominatiu,
E bel, quan vei vostras bellas faissos.
Bel m'es, quan gart vostras finas beutatz,
E bel, quar sui de vos enamoratz,
Bel m'es, quar ai en vos mon pessamen,
E bel, quar am vos sola solamen.

Dieus vos sal, dona, quar etz bell'e pros,
Mas ja no sal sels que son mal mescliu,
E Dieus sal me, quar vas vos m'umiliu,
Mas ja no sal lauzengiers ni gilos.
Dieus sal los pros e.ls adregs e.ls prezatz,
Mas ja no sal los enoios malvatz,
Dieus sal fin drut, que ama finamen,
Mas ja non sal sel qu'ad enoi se pren.

Dona, tan sui de vos vezer cochos,
Dona, que d'als non ai mon cor pensiu,
Dona, quar vos mi podetz far caitiu,
Don', e, si.us platz, plus ric que.l rei N'Amfos.
Bona dona, tant fort m'apoderatz,
Dona, que d'als non es ma voluntatz!
Doma, si.us platz, ajatz n'esgardamen,
Doma, de tan que n'ajatz chauzimen.

Fis gaugz entiers plazens et amoros,
Ab vos es gaugz per que totz bes reviu,
E non a gaug el mon tan agradiu,
Que.l vostre gaugz fa.l segle tot joios.
Ab vos nais gaugz e creis devas totz latz,
Per qu'ieu n'ai gaug e mos bels Chastiatz,
E.m fai gran gaug sel que.m mentau soven
Lo gaug de vos e.l bel captenemen.




D'omes honratz, per qu'ieu fatz

D'omes honratz, per qu'ieu fatz
Tal chanso viatz,
Bons reis, que prec qu'aprendatz.
E si.m demandatz:
Tan soven per que chantatz--
Quar es enuegz als malvatz
E gaugz a nos envezatz.

E sapchatz, s'ieu fos amatz,
Que n'auziratz esmeratz
Chantaretz prezatz,
Qu'era que sui malmenatz,
Fas meravelhatz
Motz ab us sonetz dauratz,
E no m'en val amistatz
Ni no chan mas de percatz.

Cors delgatz,ben enseignatz,
Merce n'ajatz. pietatz,
Vos la.n cosselhatz,
Que destreitz sui e cochatz.
Ai don', esgardatz
Mon cor e no m'auciatz,
Qu'enians e tortz e pechatz
Er, s'ieu muer dezesperatz.

Mielhs pagatz fora qu'om natz,
Si.l bais emblatz mi fos datz
O neis autreyatz.
E no vuelh que m'enqueiratz
On es totz mos gratz,
Que ben leu mal me.n faratz.
Quar soven fai cobeitatz
Falhir los plus ensenhatz.

Pus beutatz fa.ls plus senatz
Outracujatz, ben es fatz
Qui no.s te celatz.
Mas ieu sui ben encantatz,
S'ab mi dons parlatz,
Que no.m puesc moure del latz:
O ieu sui gilos proatz
O del tot enamoratz.

Ab us datz menutz plombatz
Nos a trichatz malvestatz,
Dont escassetatz
Nais. En Rainiers, no.us gicatz,
Qu'ades no fassatz
Que pros aitan quan vivatz.
Que rics hom joves serratz
Val meins que mortz soterratz.

Na Vierna, patz
Volgra.m fes mos Castiatz,
Qu'en Proensa sui tornatz
Morir cum lebres en jatz.

Neus e glatz car non restatz
Ja ven estatz. e bels pratz
Car non verdeiatz
Qu'ieu soi plus enamoratz
Per lieis cui embratz,
Que nostr'emperaire fatz!
Q'el a perdut, so sapchatz,
Set cens soutz, qu'anc non tenc datz.






Una chanso ai faita mortamen

Una chanso ai faita mortamen
Si qu'ieu meteis no sai dire cossi.
Qu'anc nueg ni jorn, de ser ni de mati,
Non tinc mon cor ni nulh mon pessamen!
Mas cum era, l'autrier, mot en balansa,
Pres me d'amor aitan grans benenansa,
Que comensiei a chanso far dese
De ma dona de cui tan me sove.

Doncs per que.m te mi dons en tal turmen
Qu'anc nulha res mais tan no m'abelli,
Ni anc mos cors des l'ora que la vi
No.n puec partir ni m'amor ni mo sen.
E si.m fai mal, ilh fai mot gran erransa!
Mas si.m fezes amistat e piatansa,
No pogra far el mon maior merce,
Pueis a.n razo, quar s'amors me soste.

Mas ges no.m par qu'ill n'aja bon talen,
E non per tan, quan me parla, e.m ri
E promet me! mais anc mais no menti
Nulha dona tan azaut ni tan gen.
Pero.l bels ditz me torn'en alegransa,
E si.m disses vertat, ab tota Fransa
Non estera ta suau ni tan be!
Mas non a cor ni voluntat en re.

Anc non amet nuls hom tan folamen,
Neis l'escudiers qu'a la taula muri!
Atressi.m muer, mas plus d'a pas m'auci
Lieis que o sap far cortezamen.
Quar ges no.m fer de coutel ni de lansa,
Mas ab bels ditz et ab plazen semblansa:
Ve.us las armas ab que.m combat ancse,
Depus la vi et enquer si m'o te.

Pueis s'a beutat que.l det enteiramen
Nostre Senher, qu'anc re no li.n parti,
E gaug entier e sen verai e fi,
Tot so m'ave, quar s'amor no.m cossen.
Pero de mar tra hom senes duptansa
Aigua doussa, per qu'ieu ai esperansa,
Que sens e genhs e quar no m'en recre
M'en traira joi, qu'en als no m'en refre.

Sivals, dona, si.us membres del manen
Que laisset Lazer morir denan si,
Quals fo.l meritz que apres lo.n segui,
Pueis de ben leu preiratz esgardamen
Cum traissessetz de ma greu malanansa,
Qu'estiers no puesc ges aver benenansa,
Ni ja no.us agr'ieu, domna, ni Dieus me,
S'ap tot lo mon ses vos avia be.







.

No hay comentarios:

Publicar un comentario