martes, 1 de septiembre de 2015

NICOLAE POPA [16.963]


Nicolae Popa

Nació en el pueblo Buda, distrito Calarasi, ex Lapusna, Moldavia, el trece febrero de 1959.

Estudió en la escuela de posgrado en Chisinau, periodismo en la Universidad Estatal de Moldavia, en el Instituto de Moscú de Literatura (1987 -1989). Es miembro de la Fundación Soros (2000). Debut Editorial - 1983 ("Timpul probabil", versuri).

Se le otorgó el premio de la Unión de Escritores de Rumania para el mejor libro de poesía de 1996.

Premio "Vasile Vasilache" en la Feria Internacional del Libro en Chisinau (2008), "Para el mejor libro de prosa"; Unión Premio Moldavia de Escritores para el "mejor libro de prosa" de 2008.

Miembro de la Unión de Escritores de Rumania y la Unión de Escritores de Moldova, miembro del PEN Club Internacional (internacional, gubernamental, que reúne a escritores, editores y traductores que trabajan en diversos géneros artísticos de la literatura).




La mordedura

Salía a veces por la mañana en el jardín desierto
donde el mismo fruto se separaba de la misma rama
rodándose a mis pies
esperando que lo recogiera,
esperando la mordedura.

Lo calentaba un tiempo en mi pecho,
lo limpiaba con la lana de la bufanda,
lo desengrasaba del calor veraniego,
luego miraba las ramas rígidas sin pájaros
y mordía la manzana
degollándole las semillas

y esperando que el fruto mordiera mi cuerpo,
me mordiera de la misma forma, profundamente,
en aquel lugar olvidado,
en el jardín desierto donde salía a veces por la mañana,
donde el mismo fruto se separaba de la misma rama 
rodándose a mis pies
esperando la mordedura.

(traducción al castellano de Andrei Langa)




Muşcătura

Ieşeam uneori dimineaţa în livada pustie
unde acelaşi fruct se desprindea de aceeaşi creangă
rostogolindu-se la picioarele mele
aşteptând să mă aplec,
aşteptând muşcătura.

Îl încălzeam o vreme la piept,
îl lustruiam în lâna fularului,
îl degresam de căldurile verii,
apoi mă uitam la neclintirea crengilor golite de păsări
şi muşcam adânc
dezgolindu-i sâmburii
şi aşteptam să muşte şi fructul din mine,
să muşte la fel de adânc din mine
pe tărâmul acela uitat
unde ieşeam uneori dimineaţa în livada pustie
unde acelaşi fruct se desprindea de aceeaşi creangă
rostogolindu-se la picioarele mele
aşteptând muşcătura.




Mossegada

Eixia a voltes de bon matí a l’hort desert
on el mateix fruit es desprenia de la mateixa branca
i rodolava als meus peus
a l’espera que el replegara,
a l’espera de la mossegada.

El calfava una estona al pit,
el refregava en la llana del tapaboques,
el desgreixava del calor de l’estiu,
en acabant mirava la resistent branca buida d’ocells
i el mossegava profundament
despullant-li les llavors
i esperava que el fruit em mossegara,
que em mossegara amb la mateixa pregonesa
en aquell indret oblidat
on eixia a voltes de bon matí a l’hort desert
on el mateix fruit es desprenia de la mateixa branca
rodolant als meus peus
a l’espera de la mossegada.

(traducció al català de Pere Bessó de l’original)

  







No hay comentarios:

Publicar un comentario