sábado, 4 de julio de 2015

TERESA COSTA-GRAMUNT [16.464]


Teresa Costa-Gramunt

Teresa Costa-Gramunt (Barcelona, 13 de marzo de 1951) es escritora y diseñadora especializada en ex-libris.1 Vive en Villanueva y Geltrú desde 1993. De formación humanista, ha cursado estudios de psicología y grafología, animación sociocultural, italiano, culturas orientales y simbología. Graduada en diseño gráfico por la Escuela de Artes Aplicadas y Oficios Artísticos de Barcelona, a partir de 1977 se especializó en el diseño de ex-libris, con una producción que supera los 400 originales. Los ha mostrado en más de un centenar de exposiciones y algunos ex-libris se encuentran en museos y bibliotecas de todo el mundo. Colaboradora de la revista Ex-libris (portavoz de la Asociación Catalana de Exlibristas), ha impartido talleres de ex-libris, ha dado conferencias y escribe sobre este tema. Es fundadora y vicepresidenta de la Asociación Catalana de Exlibristas (1989), y presidenta de la Asociación de Mujeres Artistas Som 7, integrada por Concha Ibáñez, Adelaida Murillo, Maria Assumpció Raventós, Claude Collet, Lluïsa García-Muro i Núria Tortras.2

A partir de 1990 se ha dedicado básicamente a la creación literaria. Desde entonces ha publicado unos cuarenta libros entre ensayos, narraciones, poemas y prosa poética.

Narrativa

El vel d'Harmonia (El velo de Harmonía). Barcelona: Instituot Catalán de la Mujer, 19913
D'un sol traç (De un solo trazo). Barcelona, C.G.F, 1992
Alfa és omega (Alfa es omega). Barcelona, C.G.F., 1993
L'àngel incorruptible (El ángel incorruptible). Lérida: Pagès, 1997
Amor a càmera lenta (Amor a cámara lenta). Villanueva y Geltrú. Edicions Garraf, 2001
La crisàlide (La Crisálide). Lleida: Pagès, 2002
Sol ponent, sol ixent (Sol poniente, sol naciente). Barcelona: Comte d'Aure, 2004
L'ull de Polifem (El ojo de Polifemo). Tarragona: Arola, 2004
Com un despertar de la memòria (Como un despertar de la memoria). Barcelona: Comte d'Aure, 2006
El saber del cor (El saber del corazón). Barcelona: Meteora, 2008
Salou 6 pre-textos. Salou: Ajuntament, 2009
Tot el que perdem (Todo lo que perdemos). Barcelona: Comte d'Aure, 2012

Poesía

Llibre d'Unai (Libro de Unai). Lleida: Pagès, 19943
La Porta índia (La puerta india). Barcelona: Edi-Liber, 1997
Treball de camp (Trabajo de campo). Villanueva y Geltrú: El Cep i la Nansa, 1999
Addicte a la bellesa (Adicto a la belleza). Barcelona: Edi-Liber, 2000
El cantor sense llengua (El cantor sin lengua). Villanueva y Geltrú: Instituto de Estudios Penedesenses, 2000
La dansa dels orígens (La danza de los orígenes). Sitges, 2000
Temps, espai (Tiempo, espacio). Tarragona: Arola, 2001
Noviluni a Washington (Novilunio en Washington). Palma: Moll, 2001
El rostre del vent (El rostro del viento). Barcelona: Comte d'Aure, 2002
Santuari grec (Santuario griego). Palma de Mallorca: Moll, 2005
La memòria dels jardins (La memoria de los jardines). Barcelona: Comte d'Aure, 2005
Cinc visions (Cinco visiones). Lérida: Pagès, 2006.
Anno Domini. Barcelona: Comte d'Aure, 2006
Sojorn a Roma (Estancia en Roma). Sitges: Papers de Terramar, 2007
L'escala (La escalera). Badalona: Omicron, 2007
Lluernes al celobert. Antologia de poesia espiritual femenina (Luciérnagas a cielo abierto. Antología de poesía espiritual femenina) (March, 2007). Publicado con Yaratullah Monturiol.
El mirall de Circe (El espejo de Circe). Barcelona: Comte d'Aure, 2008
London (Londres). Tarragona: Arola, 2009
Alba i cendra a París (Alba y ceniza en París). Barcelona: Comte d'Aure, 2011
Blau de nit a Praga (Azul de noche en Praga). Valls: Cossetània, 2014

Descripción y viajes

Ex-libris al•legòrics a les 41 comarques de Catalunya (Ex-libris alegóricos a las 41 comarcas de Cataluña). Barcelona: Instituto Catalán de la Mujer, 19923
Estampes de Cuba (Estampas de Cuba). Barcelona: Proa, 2001

Biografías

Retrat d'Enric-Cristòfol Ricart i Nin (Retrato de Enric-Cristòfol Ricart i Nin). Villanueva y Geltrú: Ayuntamiento, 20033
Jordi Santacana. Calafell: Art Dama, 2005
Investigación y divulgación[editar]
Llibre de l'Amic (Libro del Amigo). Barcelona: La Busca, 20023
Flor a l'ombra. Reflexions sobre el femení (Flor en la sombra. Reflexiones sobre lo femenino). Valls: Cossetània, 2007
Dona i art o la dansa de Lilâ (Mujer y arte o la danza de Lilâ). Valls: Cossetània, 2010
Sota el signe de Francesc. Un jesuïta, bisbe de Roma (Bajo el signo de Francisco. Un jesuíta, obispo de Roma). Barcelona: Comte d'Aure, 2013. Publicado con Esther Maria Aure.

Infantil

L'Isaac (Isaac). Barcelona, Picazo, 1979

Premios literarios

Don-na de literatura (1990) por El vel d'Harmonia (El velo de Harmonía) 
Carles Grandó (1998) por Intermezzo portuguès (Intermezzo portugués)
Eugeni Molero de Periodismo (1998) por los artículos literarios y de opinión referidos al Garraf
Flor Natural en los Juegos Florales de la Ginesta de Oro, Perpiñán (2002) por L'ull de Polifem (El ojo de Polifemo)
Flor Natural en los Juegos Florales de la Ginesta de Oro, Perpiñán (2004) por Anno Domini
Josep Maria Benet i Caparà de Poesía (2006) por L'escala (La escalera) 

Honores

Es Maestra en Gai Saber por los Juegos Florales de la Ginesta de Oro de Perpiñán (2006)


Otros datos literarios

Ha traducido al catalán La veritable història de la Lídia de Cadaqués (La verdadera historia de Lídia de Cadaqués), de Eugeni d'Ors i Rovira (2002) con Oriol Pi de Cabanyes; Històries i llegendes (Historias y leyendas), de Víctor Balaguer i Cirera (2002); y Herba roja de tardor (Hierba roja de otoño). Cent estances del haiku japonès (Cien estancias del haiku japonés), de Vicente Haya (2009). También ha traducido al castellano Roca-Sastre, una vindicació del realisme (Roca-Sastre, una vindicación del realismo) (2004) y Enric C. Ricart i el Noucentisme, ambas obras de Oriol Pi de Cabanyes.

Colaboraciones

Colabora habitualmente en medios de comunicación y en revistas culturales: Diari de Vilanova, L'Eco de Sitges, El 3 de Vuit, Bonart, Núvol y Monvir. Tiene un blog de opinión en lEix Diari (antes, Vilanova Digital), donde comenta libros y exposiciones artísticas. Cultiva también un blog literario y personal. Está vinculada al Grupo Vèrtex del Ateneo Barcelonés y publica artículos de opinión en su web.

A lo largo de dos temporadas (1996-1997) presentó y dirigió en Canal Blau TV de Villanueva y Geltrú el programa "L'amic escriptor" (El amigo escritor), que trajo a Villanueva y Geltrú a muchos escritores, entre los cuales Baltasar Porcel, Jordi Llimona, Olga Xirinacs, Rosa Fabregat, Maria Mercè Marçal, Guillem Viladot, Biel Mesquida, Vinyet Panyella, Joaquim Molas, etc.

Participó activamente en el programa literario "L'Espurna" (la chispa)(Ràdio Vilafranca) y estuvo al cargo del Rincón poético (antes, Cafè dels dissabtes), primero correspondiente al mes de noviembre y luego al mes de abril (Centre Comarcal Lleidatà). Como miembro de la comisión literaria del Centro Artístico del Penedés, L'Agrícol, colabora en la organización de actos culturales en esta entidad de [Villafranca del Panadés]]. En Villanueva y Geltrú organiza una velada poética en FarambArt (Museo del Mar de Villanueva y Geltrú) y el ciclo poético Viatges i Hospitalitat (Museo del Ferrocarril de Villanueva y Geltrú).

Incluída en antologías poéticas y literarias, traducida a diversas lenguas como castellano, italiano, inglés y francés, es miembro del jurado de premios literarios, autora de prólogos y textos de presentación de exposiciones artísticas e imparte conferencias relacionadas con los temas que se encuentran con frecuencia en su obra.





Cosa cierta

Esta historia es cosa cierta.
La sed de verdad del poeta es cosa cierta.
Sentada en la escalera de la sinagoga
mi sed de justicia es cosa cierta.
En las paredes, por orden alfabético,
los nombres de los encerrados en Terezin,
de los ajusticiados en los campos de exterminio,
son cosa cierta.
Casas, jardines con perfume a mimosa
y establos llenos de paja fresca quedaron vacíos
cuando marcharon como corderos con una maleta en cada mano.
Los fardos se vertieron sin miramientos
a las puertas de la muerte,
miles de vestidos y zapatos quedaron por el suelo.
Nunca más los vestirían ni los calzarían.
Es cosa cierta.




         És cosa certa

Aquesta història és cosa certa.
La set de veritat del poeta és cosa certa.
Asseguda a les escales de la sinagoga
la meva set de justícia és cosa certa.
A les parets, per ordre alfabètic,
els noms dels tancats a Terezin,
dels ajusticiats als camps d’extermini,
són cosa certa.
Cases, jardins que flairaven mimosa
i estables plens de palla fresca restaren buits
quan van marxar com xais amb una maleta a cada mà.
Els fardells s’abocaren sense miraments
a les portes de la mort,
milers de vestits i sabates quedaren per terra.
Mai més no els vestirien ni les calçarien.
És cosa certa.


         De su libro
Blau de nit a Praga
Cossetània, 2014





La màndorla 

Encara pintes, li diu, perquè no sap què dir.
Una vegada li va regalar una samarreta amb un dibuix seu imprès.
Era com una màndorla.
Ell no va saber llegir el missatge.
L’ha telefonat a casa seva, s’hi ha posat la seva dona.
Ha hagut de fer un esforç per marcar el número.
Havia de fer l’esforç.
Dilluns m’operen, ja saps, cosa de dones.
No, ell no sap res.
I ho hauria de saber: la seva dona va passar pel mateix calvari.
Però ell no sap res perquè és un home com tants que miren
cap a una altra banda quan no dominen el terreny.
Per què ha trucat?
N’està enamorada.
Encara, tot i els anys que han passat.
Mai no hi ha hagut res entre ells.
No?
Aquesta no és una manera exacta de dir.
Ella l’estima i això és alguna cosa, no?
Dilluns entrarà al quiròfan.
No sap si en sortirà del quiròfan.
En tot cas, a la sortida del quiròfan asèptic serà una altra.
L’altra serà un immens buit asèptic.
Vine’m a veure a l’hospital, s’ha atrevit a dir-li.
Déu meu, les cames em tremolen.
Encara pintes, li ha dit ell, sense saber què dir.
Podrà pintar, l’altra, es pregunta ella quan no sigui ella?

(Poesia a la frontera)





Poemes de El mirall de Circe



Capsa de jade

No es perdrà, l’amor,
si el deses en una capseta de jade,
verda cristal.lització del primer brull.

Teníem vint anys, quan hi somiàvem.
Però van passar-ne vint més
abans l’arbre gemmat
no ablanís
els límits del cor





Colors

Aquell dia,
quan et cenyia
amb el braç,
t’imaginaves una illa,
una platja lluminosa,
un descans blau.

Pupil.les roges: has plorat.
El cos a l’ombra,
als ulls un morat.





Com espines

Em mossegues el cor
amb dents com espines.
Voldria tancar-lo amb pany i clau
per protegir-me del teu bocam.

Però tu -els braços com branquesrebregues
la carn de seda
i l’estripes
fins a obrir-hi una ferida mortal.





Despulles

Miro el terra d’un dormitori nu,
allà on abans hi havia hagut
un tauler d’escacs
i un sostre ple d’estrelles.
Les parets em retornen paraules
que ara em fan el buit,
que em resten.
Una llàgrima es desfà en el coixí,
tremolosa com un bes perdut.




Dominació

“No ploris,
no hi tens dret,
tens un sostre i l’armari ple.
No ploris
quan et senyalo el camí:

penso per tu,
hi tinc dret.
No ploris,
calla.
El que es pot dir
només jo ho puc dir”.




La mar de nit

S’ofega un plany en la mar de nit.
El cel s’omple de ganivets
que es claven al cervell
com agulles en un coixí de fer puntes.
Pagar amb plors una factura antiga
no eixuga el deute,
segons tu,
que me’l recordes a cada instant.




Edifici

Costa poc de tirar a terra.
Un atac d’ira
i cauen les parets que ens protegien.
No és contra mi,
que has de presentar batalla.
De res no et servirà trencar el mirall,
la lluna et retornarà la teva imatge.
Amago la cara.
T’agrada veure’m plorar:
és el teu triomf.





Abisme

Fa temps que en un trajecte inútil
caminem cap al no-res.
Tot t’amenaça,
fins la tendresa et fa por.
La teva única força:
empènyer-me fins als límits de la raó
i fer-me rodolar en la follia
com pedra llançada a l’abim.





Ets aquí

Sang a la cara,
els ulls enfonsats.
Estic parlant de mi
després de cada encontre.
Les llàgrimes couen als ulls.
No em penedeixo de res,
no em penedeixo d’haver compartit amb tu la vida.
Ets aquí, ben endins,
fins que el teu odi ens separi.










No hay comentarios:

Publicar un comentario