miércoles, 2 de octubre de 2013

AMALIE SMITH [10.622] Poeta de Dinamarca

 

Amalie Smith

Amalie Smith, DINAMARCA, nacida en 1985, ha estudiado en la Escuela de Escritores de Copenhague y trabaja en un campo híbrido de artes plásticas, rodaje de películas y literatura. Debutó en 2010 con el libro Los próximos 5.000 días (De næste 5000 dage). Actualmente estudia en la Academia de Arte de Copenhague.






D


¿Estás contento? ¿Todavía estás contento
con las cintas de colores que te regalé?
¿Con el antifaz brillante?
Llegué hasta Dormí en tu cama,
pero no llegué más lejos
ni al salón, ni a la cocina. Fui un
pequeño pájaro gallina pichón de barro cansado
cuando me mandaste a casa,
algo a lo que nadie quería disparar.
En medio del bosque recibí un vaso
bebí leche caliente de una vaca, eso es
lo que recuerdo de aquel medio año.
Pero ¿Adónde vas, muñeco?
¿Sauna? ¿Piscina? ¿Centro comercial?
Una vez me arrastraste por la ciudad
como una cola un velo,
ahora te das la vuelta y no estoy, Orfeo.
Las hojas amarillas giran locamente
en círculos en la plaza de Sankt Hans
como si alguien les pagara, y no
para que las veas tú.
Por lo general cualquier cosa
tiene que ser rentable
en este milenio, es subversivo
ser irracional
y económicamente irresponsable, también lo es,
evitar volverse calculador.
Hay que ser sencillo, sin redactar a escala uno a uno.
Ninguno de nosotros
tiene nada que esconder, ¿verdad?
Sí, te seguí
y me enamoré de ti a distancia
cuando te vi hurgar en aquel frigorífico del 7-Eleven
estaba perdida. Estabas buscando
el helado que todos están esperando, me imagino
que estaba agotado. Ahora llega el invierno,
y después de nuevo el verano.
No hay ningún problema. Lanza
tu manzana, que describa un arco alto,
y lanza cualquier sentimiento
como una pieza de ropa, muñeco,
no me has hecho daño.
La señora vestida de blanco,
con quien me crucé por la calle esta mañana,
estaba tan alejada de ti como cuanto podía de mí
y por eso quise por eso reduje la velocidad
cuando nos encontramos.

De De næste 5000 dage (Los próximos 5.000 días)





Lamento mi veleidad
cuando sucedió aquello
¡y aun así no me arrepiento de nada! Cada elección
presenta lo que hay,
pero dibuja a la vez (a mano alzada)
un contorno de lo eliminado. ¡Allí!
tienes un credo para tu colección.
He coleccionado tus sentimientos
como trofeos en estantes, pero
la colección no está completa,
ni lo estará. Tu mano
tiene que ser más honda más ancha
para esconder mi rostro  
aunque la oscuridad ocupa su lugar.
¡Aquí podría entrar yo
a ayudar!
Cuando estabas en la oscuridad
en el tejado frente a la ventana, olvidé
que me podías ver
y empecé a desvestirme.
No estaba desnuda
cuando apareciste a la luz.
En el cine A mediados del verano
estuve (por casualidad) sola
con tus dos amantes,
eso me calmó porque sabía que no estaban contigo.
Te gustaba que Me tocara yo misma
en público
pensando si acaso me veías.
Así pasó aquel verano,
tan pronto como te di la espalda
me seguiste
y al revés. Ahora no sé
si valió la pena.
¿Te acuerdas que atravesamos Vesterbro
con una cámara de vídeo a quince metros el uno del otro?
Yo iba en cabeza, tú grababas. Aceleraste
y empecé a correr. Corrimos
hasta la cima de Valby Bakke,
punto culminante del verano.
Cuando me alcanzaste
estaba ya demasiado oscuro para grabar.
Era eso lo que querías decir.
No hay que guardar los mejores versos,
sino alegrarse
si un poema los recibe.
Se anotan los sueños
con un lápiz duro a mano alzada
inmediatamente después de despertar.

De De næste 5000 dage (Los próximos 5000 días)

|Traducción: Lars Troels Møller



Er du glad Er du stadig glad
for de farvede bånd, jeg gav dig?
Den glitrende halvmaske?
Jeg kom så langt som Jeg sov i din seng,
men jeg nåede ikke længere,
ikke til stuen, ikke til køkkenet. Jeg var en
træt  lille fugl høne lerdue,
da du sendte mig hjem,
noget ingen gad skyde efter.
Midt i skoven fik jeg et glas
drak jeg varm mælk fra en ko, det er
hvad jeg husker fra det halvår.
Men hvor skal du hen, dukkedreng?
Sauna? Svømmehal? Storcenter?
Engang trak du mig gennem byen
som en hale et slør,
nu vender du dig om, og jeg er væk, Orfeus.
De gule blade drejer helt sindssygt
i cirkler på Skt. Hans Torv,
som om de er betalt for det, og ikke
for at du skal se dem.
Stort set Hvad som helst
skal kunne betale sig
I dette årtusind, det er subversivt
at være irrationel
og økonomisk uansvarlig, i hvert fald
at undgå at blive beregnende.
Man må være ligefrem, uredigeret  en til en –
der er ingen af os,
der har noget at skjule, vel?
Ja, jeg fulgte efter dig
og forelskede mig i dig på afstand,
da jeg så dig rode i det køleskab i 7-Eleven,
var jeg solgt. Du ledte efter
isen, alle har ventet på, jeg gætter på,
at  den var udsolgt. Nu kommer vinteren –
og så kommer sommeren igen.
Ingen problemer. Kast
Dit æble i en høj bue
og kast hvilken som helst følelse af dig
som et stykke tøj, dukkedreng,
du har ikke gjort mig ondt.
Den hvidklædte dame,
jeg passerede på gaden i formiddags,
var så langt fra dig, som jeg kunne komme,
og derfor ville jeg  derfor satte jeg farten ned,
da jeg gik forbi hende.

Af De næste 5000 dage







Jeg beklager mit vægelsind,
da det virkelig gjaldt,
og dog fortryder jeg intet!  Ethvert valg
præsenterer det bestående,
men optegner samtidig (med løs hånd)
et omrids af det fravalgte. Der!
har du et credo til din samling.
Jeg har samlet dine følelser
som trofæer på en hylde, men
samlingen er ikke komplet
og det bliver den ikke. Din hånd
skal være dybere bredere
for at skjule mit ansigt,
selvom mørket tager sin del.
Her kunne jeg
træde ind og hjælpe!
Da du stod i mørket
på taget uden for vinduet, glemte jeg,
at du kunne se mig,
og begyndte at tage tøjet af –
jeg var ikke afklædt,
da du dukkede op i lyset.
I biografen Midt på sommeren
var jeg (ved et tilfælde) alene
med dine to andre elskerinder,
det gjorde mig rolig, for så var de ikke hos dig.
Du så gerne, at Jeg rørte
ved mig selv
i det offentlige rum
og tænkte på, om du kunne se mig.
Sådan gik den sommer,
så snart jeg vendte ryggen til,
fulgte du efter mig
og omvendt. Nu ved jeg ikke,
om det var det hele værd.
Kan du huske, vi gik gennem Vesterbro
med et videokamera og 15 meter imellem os:
Jeg gik forrest, du filmede. Du satte farten op,
og jeg satte i løb. Vi løb
til toppen af Valby bakke,
sommerens højeste punkt.
Da du indhentede mig,
var det blevet for mørkt til at filme.
Det var bare det, du ville sige.
Man skal ikke gemme på sine bedste linjer,
men glæde sig,
hvis et digt tager imod dem.
Drømme noteres
med hård blyant løs hånd
umiddelbart efter søvnen.

Af De næste 5000 dage


Amalie Smith (f. 1985) har studeret på Forfatterskolen i København og arbejder tværæstetisk med billedkunst, film og litteratur. Hun debuterede med bogen De næste 5000 dage i 2010 og studerer nu på Kunstakademiet i København.



D


Estàs content? Encara estàs content
amb les cintes de colors que et vaig regalar?
Amb l’antifaç brillant?
Vaig arribar fins Vaig dormir al teu llit,
però no vaig aplegar més lluny
ni a la sala, ni a la cuina. Vaig ser un
petit ocell gallina colomí de fang cansat
quan em vas enviar a casa,
quelcom al que ningú no volia disparar.
Enmig del bosc tenia un got
vaig beure llet calenta d’una vaca, això és
el que recorde d’aquell semestre.
Però, a on vas, ninot?
Sauna? Piscina? Centre comercial?
Una vegada em vas arrossegar per la ciutat
com una cua un vel,
ara et gires i ja no hi sóc, Orfeu.
Les fulles grogues giren embogides
en cercles a Skt. Hans Torv
com si algú els pagara per fer-ho, i no
perquè les veges tu.
Pràcticament qualsevol cosa
ha de ser valuosa
en aquest mil·leni, és subversiu
ser irracional
i econòmicament irresponsable, si més no
per evitar ser un intrigant.
Cal ser franc, sense editar a escala un a un.
No hi ha cap de nosaltres
que tinga res a amagar, veritat?
Sí, et vaig seguir
i em vaig enamorar de tu a distància
quan et vaig veure remenar en aquell refrigerador de 7-Eleven
anava perduda. Estaves buscant
el gelat que tots estaven esperant, supose
que estava exhaurit. Ara arriba l’hivern –
i després de bell nou l’estiu.
Cap problema. Llança
la teua poma, que descriga una alta corba,
i llança qualsevol sentiment
com una peça de roba, ninot,
no m’has fet mal.
La senyora vestida de blanc,
amb qui em vaig creuar pel carrer aquest matí,
estava tan lluny de tu, com ho era possible de mi
i per això vaig voler per això vaig reduir la velocitat
quan ens vam trobar.

De De næste 5000 dage (Els pròxims 5.000 dies) 







Lamente la meua ambigüitat
quan realment importava
i no obstant això no em penedisc de res Cada elecció
presenta la situació actual,
però dibuixa alhora (a mà alçada)
un esbós d'allò eliminat. Aquí està!
Té vosté un credo per a la seua col·lecció.
Vaig voler col·leccionar les teues emocions
com trofeus en una lleixa, però
la col·lecció no està completa,
ni ho estarà. La teua mà
ha de ser més profunda més ampla
per ocultar el meu rostre
encara que la foscor reclama el seu lloc.
¡Aquí vaig tenir l'oportunitat d'intervenir
i ajudar!
Quan eres en la foscor
a la teulada fora de la finestra, vaig oblidar
que em podies veure
i vaig començar a desvestir-me –
no estava despullada
quan vas aparèixer a la llum.
Al cinema A mitjans de l'estiu
vaig estar (por casualitat) sola
amb les teues dues amants,
açò em va calmar perquè sabia que no estaven amb tu.
T’agradaria que Em tocara jo mateixa
en públic
tot pensant si per ventura em podies veure.
Així va passar aquell estiu,
tan aviat com et vaig donar l’esquena
em vas seguir
i a l’inrevés. Ara no sé
si va pagar la pena.
¿Recordes que vam travessar Vesterbro
amb una càmera de vídeo a quinze metres l’un de l’altre?
Jo anava davant, tu gravaves. Vas accelerar
i vaig començar a córrer. Vam córrer
fins al cim de Valby Bakke,
punt culminant de l’estiu.
Quan em vas aconseguir
estava ja massa fosc per gravar.
Era açò el que volies dir.
No cal atresorar els millors versos d'algú,
sinó alegrar-se
si un poema els acull.
S’anoten els somnis
amb un llapis dur a mà alçada
immediatament després del son.

De De næste 5000 dage (Els pròxims 5000 dies)


Amalie Smith, nascuda el 1985, ha estudiat a l’Escola d’Escriptors de Copenhaguen i treballa en un camp híbrid d’arts plàstiques, rodatge de pel·lícules i literatura. Va debutar el 2010 amb el llibre Els pròxims 5.000 dies (De næste 5000 dage). Actualment estudia en l’Acadèmia d’Art de Copenhaguen.


|Traducció de Joan Navarro a partir de la versió espanyola de L. T. M.


D


Are you pleased are you still pleased
with the coloured ribbons I gave you?
The glittering half-mask?
I got as far as I slept in your bed,
but I did not get any further,
not to the living room, not to the kitchen. I was a
tired little bird hen clay pigeon
when you sent me home,
something no one bothered to shoot at.
In the woods, I had a glass
I drank warm milk from a cow, that is
what I recall from those six months.
But where are you going, mother’s boy?
Sauna? Swimming bath? Shopping centre?
Once you dragged me through the city
like a tail a veil,
now you turn and I am gone, Orpheus.
The yellow leaves twirl insanely
in circles at Sankt Hans Torv,
as if paid to do so,  and not
for you to see them.
By and large Anything
must be worthwhile
in this millennium, it is subversive
to be irrational
and economically irresponsible at any rate
to avoid becoming calculating.
One must be straightforward, unedited one on one-
none of us
has anything to hide, right?
Yes, I followed you
and fell in love with you at a distance,
when I saw you rummaging through that refrigerator in 7-Eleven,
I was sold. You were looking for
the ice-cream everybody’s been waiting for I am guessing  
it was sold out. Now winter comes-
and then summer returns.
No problems. Throw
your apple in a high curve
and throw away any emotion
like a piece of cloth, mother’s boy,
you have not caused me any pain.
The lady in white,
who I passed in the street this morning,
was as far away from you as I could get,
and therefore I wanted to therefore I slowed down
when I passed her.

From De næste 5000 dage (The Next 5000 Days)







I regret my indecisiveness
when it really mattered,
and yet I regret nothing! Every choice
presents what exists,
but still records (casually)
an outline of the discarded. There!
you have a credo for your collection.
I have collected your emotions
like trophies on a shelf, but
the collection is not complete
and never will be. Your hand
must be deeper broader
to hide my face,
even though darkness claims its share.
Here I could
step in and help!
When you stood in the dark
on the roof outside the window, I forgot
that you could see me,
and started to undress –
I was not undressed
when you appeared in the light.
At the cinema In the middle of the summer,
I was (by coincidence) alone
with your two other mistresses,
it calmed me down, for then they were not with you.
You would like it if I touched
myself
in public
and wondered if you could see me.
That was the end of that summer,
as soon as I turned my back,
you followed me
and vice versa. Now I do not know
if it was all worth it.
Do you remember, we walked through Vesterbro
with a video camera and 15 metres between us:
me in front, you filming. You sped up,
and I started running. We ran
to the top of Valby bakke,
the highpoint of the summer.
When you caught up with me,
it was too dark to film.
That was what you wanted to say.
One should not hoard one’s best lines,
but rejoice
if a poem accepts them.
Dreams are noted down
with a hard pencil casual hand
immediately after sleep.

From De næste 5000 dage (The Next 5000 Days)


Amalie Smith (born 1985) has studied at the Writer’s School in Copenhagen and works across the aesthetic fields of art, film and literature. She had her literary debut with the book De næste 5000 dage (The Next 5000 Days) in 2010 and now studies at the Academy of Arts in Copenhagen.


|Translation: Tage Visholt & Line Marbo Haagh


D

Você está satisfeito? Você ainda está satisfeito
com as fitas coloridas que eu te dei?
A meia máscara brilhante?
Eu cheguei até Eu dormi em sua cama,
mas não fui adiante,
não cheguei até a sala, não cheguei até a cozinha. Eu era um
pintinho pequeno cansado pombo cinza
quando você me mandou embora
algo que ninguém se incomodou de dizer
Na floresta, eu tomei um copo
eu bebi um leite quente de uma vaca, isso é
o que eu me lembro desses seis meses
Mas para onde você está indo, filhinho de mamãe?
Sauna? Piscina? Shopping Center?
Uma vez você me arrastou pela cidade
como um rabo um véu,
agora você vira e eu parti, Orfeu.
As folhas amarelas rodopiam loucamente
em círculos na Sankt Hans Torv
como se fossem pagas para fazer isso, e não
para que você as veja.
Em geral tudo
deve ser valioso
neste milênio, é subversivo
ser irracional
e econômicamente  irresponsável, em qualquer nível
para evitar se tornar calculista.
É preciso ser direto, sem censura cara-a-cara.
Nenhum de nós
tem algo a a esconder, certo?
Sim, eu segui você
e me apaixonei por você à distância,
quando eu vi você vasculhando a geladeira na 7-eleven,
você me ganhou. Você estava procurando por
um soverte que todos estavam esperando Eu acho que
ele estava esgotado. Agora o inverno chega –
e então o verão retorna.
Sem problema. Jogue
sua maçã numa curva alta
e jogue fora qualquer emoção
como um pedaço de pano, filhinho da mamãe,
você não me causou nenhuma dor.
A mulher de branco,
com quem eu cruzei na rua esta manhã,
estava tão distante de você quanto eu podia estar
e portanto eu queria portanto eu andei devagar
quando eu passei por ela.

De De næste 5000 dage (Os próximos 5000 dias)






Eu me arrependo de minha indecisão
quando isso realmente importou,
e ainda assim eu não me arrependo de nada! Cada escolha
apresenta o que existe,
mas ainda grava ( ocasionalmente)
um rascunho do que foi descartado. Pronto!
Você tem um credo para sua coleção.
Eu venho colecionando suas emoções
como troféus na prateleira, mas
a coleção não está completa
e nunca estará. Sua mão
deve ser profunda larga
para esconder meu rosto,
ainda que a escuridão exija sua parte.
Aqui eu poderia
me apresentar e ajudar!
Quando você se levantou na escuridão
no telhado do lado de fora da janela, eu esqueci
que você podia me ver,
e comecei a me despir –
eu não estava despida
quando você  apareceu na luz.
No cinema, no meio do verão, 
eu estava (por coincidência) só
com suas duas outras amantes,
isso me acalmou, porque naquele instante elas não estavam com você.
Você gostaria se Eu me tocasse
em público
imaginando  se você podia me ver.
Esse foi o fim daquele verão,
e tão logo eu me virei,
você me seguiu
e vice-versa. Agora eu não sei
se isso valeu a pena.
Você se lembra , nós andávamos por Vesterbro
com uma câmera e 15 metros entre nós:
eu à sua frente, você filmando. Você  apressava o passo,
e eu começava a correr.  Nós corríamos
até o topo da colina Valby
o ponto alto do verão
Quando você me alcançava,
estava muito escuro para filmar.
Era isso que você queria dizer.
Não se deve roubar os melhores versos de alguém,
mas se alegre
se o poema aceitá-los.
Sonhos são anotados
com  um lápis duro  por uma mão casual
imediatamente depois de dormir.

De De næste 5000 dage (Os próximos 5000 dias)


Amalie Smith, nascida em 1985, estudou na Escola de Escritores de Copenhague e trabalha no campo misto das artes plásticas, do cinema e da literatura. Estreou em 2010 com o livro De næste 5000 dage (Os próximos 5000 dias). Atualmente estuda na  Academia de Arte de Copenhague.


|Tradução: Rogério de Medeiros


http://seriealfa.com/alfa/alfa52/ASmith.htm



No hay comentarios:

Publicar un comentario